Centre d'orientacio psicopedagogica i assessorament

L’objectiu d’aquestes pàgines és el de transmetre informació i opinió sobre temes d’interès fonamental en l’àmbit de l’educació. La proposta de temes educatius tant per a pares com per a mestres i professors, té la intenció de facilitar la reflexió sobre diferents aspectes de la nostra actualitat educativa i, a la vegada, ens pot ajudar en el desenvolupament de la nostra tasca diària.

Portada Porta Oberta

Dia 6 de desembre de 2011. Fa més d’un any que la Teresa ens va deixar. El temps sembla que no hagi passat. El record és tan viu i fresc que està present cada dia, dia a dia. Els dies de l’aniversari em despertava molt aviat. No se ben bé per què, però el fet és així. Què hi ha al voltant, en els llocs on ella va viure, on va plorar i on va riure amb aquell riure que transmetia tant d’entusiasme? Alguna cosa passa que em porta a sentir alguna cosa, no sé ben bé què és, però les sensacions es noten, es capten, son.

Durant aquest any d’absència els pensaments han bullit dintre meu. De tots colors i de tota classe; si jo hagués volgut, si m’hagués deixat endur, els pensaments negatius m’haguessin arrossegat fins qui sap on... però la certesa, el convenciment de que la vida és per viure-la, m’ha ajudat a seguir endavant amb la mateixa alegria de quan ella estava aquí entre nosaltres. Aquella expressió tan repetida de...”ella voldria que tu estiguessis content i tiressis endavant amb entusiasme”, que tantes i tantes vegades tots plegats hem dit a persones que havien perdut un ser estimat, me l’he aplicat i m’ha estat molt útil. Les ganes i l’alegria de viure han anat de bracet amb la tristesa , la pena i el record trist i alegre alhora. La barreja d’enuig, de desconcert, de no trobar resposta als per què..., creen una atmosfera que els fan difícils de tenir-los com a companys de viatge, però SÓN, existeixen a la vora, formen part d’aquesta nova vida, diferent i de vegades estranya que ara estic sondejant.

Tot i que moltes vegades sento soledat, no és soledat el que estic vivint. És més aviat estranyesa. l’estranyesa d’una nova manera de viure que em fa vessar llàgrimes que, a la vegada, m’ajuden a connectar amb el record d’aquella experiència que plegats vam compartir i d’aquell moment difícil que vàrem afrontar.

Tot plegat, aquest seguit de vivències són útils per seguir el camí. No és fàcil parlar amb ella sense que estigui físicament present. Però és una manera de mantenir obert el canal de la comunicació domèstica que fa que el procés d’acceptació sigui una mica més planer.

Ara, les festes de Nadal.

Els moments més significatius de la vida social del nostre entorn em porten a reviure una vegada i una altra, moments de records, record de moments especials, de sensacions estranyes, de vivències conegudes i alhora desconegudes en un nou temps (diferent), unes circumstàncies noves i una realitat que segueix sent la mateixa i permanent de l’absència significativa.

El temps passa, però l’emoció no varia.

Vull acabar aquest escrit amb uns versos que li vaig dedicar quan va fer la festa de graduació dels estudis d’empresarials (10/11/07) i que volien ser un cant a la vida, a la seva intensa vida.

La vida , pel fet de viure-la ja és un èxit.
L’èxit és una vivència que ens porta a prosseguir el camí.
El camí és una guia que ens mena a la connexió amb l’esperit.
L’esperit és l’essència del Ser, el que dóna sentit a l’existència.
L’existència és una oportunitat per seguir aprenent i experimentant.
Et felicitem perquè l’experiència de la teva vida és èxit.